Ruta habitual d'accés al Salvaguarda.
De camí cap al naixement del riu Esera, més amunt de la població de Benasc i un cop passats els Banys de Benasc, s'arriba a l'Hospital de Benasc (avui en dia totalment renovat). Aquí hi deixem el vehicle. Cal dir que a l'estiu, una barrera ens impedeix el pas!.
Des d'aquí travessem el pla i passem a l'altre costat del riu fins arribar als peus de la Penya Blanca, muntanya característica pel color de la seva roca. Ascendim fent giragonses fins a les runes de Can Cabellut, aquesta casa encara era dempeus l'any 1927 i feia funcions de refugi dels traginers i contrabandistes entre França i Espanya. Continuem pujant i en deu minuts més arribem al Port de Benasc. Dues hores des de l'Hospital de Benasc.
El Port és un estret lloc de pas d'uns quatre metres com a màxim d'amplada i des d'on el camí cap a França s'esmuny avall uns dos-cents cinquanta metres fins arribar al llac de Port.
Uns cinquanta metres abans d'arribar al Port, un camí cap a ponent i per sota la carena ens durà en uns cinquanta minuts al pic del Salvaguarda (2736 mts.), l'últim tros és bastant aeri i ens caldrà extremar les precaucions per si la roca està mullada i per tant molt relliscosa; els estimballs són molt forts!.
El panorama des del cim és immillorable. Cap al sud, el massís de la Maladeta, en tota la seva amplada. Cap al nord, una paret vertical de tres-cents metres sobre els Estanhs dera Montanheta, Luchon i el port del Portilló. Cap a ponent, el Perdiguero, i al sud d'aquest, el massís del Posets.
El dia 21 de juliol de l'any 1849 l'alpinista francès M. Lezat va trobar prop del cim uns rosaris de vidre blau i unes despulles humanes, hom creu que eren d'una monja que fugia dels agents revolucionaris francesos segons diu Jean Escudier.
El descens el podem fer retornant fins a Can Cabellut i llavors anant cap l'est en direcció el Port de la Picada, per acabar baixant directament fins el Pla dels Estanys on per una pista asfaltada retornem a l'Hospital.
Josep Creus i Pascual.